S’hauria de permetre als atletes transgènere competir contra atletes que difereixen del sexe assignat al néixer?

El 2016, el comitè olímpic internacional va decidir que els atletes transsexuals puguin competir en els Jocs Olímpics sense patir una cirurgia de reassignació sexual. L’any 2018, l’Associació Internacional de Federacions d’Atletisme, organisme governamental de la pista, va decidir que les dones que tinguessin més de 5 nano-mols per litre de testosterona en el seu campió sud-africà i medallista d’or olímpic Caster Semenya-hagin de competir contra els homes o prendre medicaments per reduir els seus nivells…   naturals de testosterona. La IAAF va declarar que les dones de la categoria de cinc persones tenen una "diferència de desenvolupament sexual". La decisió va citar l’estudi del 2017 d’investigadors francesos per demostrar que els atletes femenins amb testosterona més propers als homes milloren en determinats esdeveniments: 400 metres, 800 metres , 1.500 metres i la milla. "Les nostres proves i dades demostren que la testosterona, produïda de manera natural o inserida artificialment en el cos, proporciona avantatges significatius en el rendiment en dones atletes", va dir el president de la IAAF, Sebastian Coe, en un comunicat.