El distributisme és una filosofia socioeconòmica que advoca per una àmplia distribució de la propietat i la riquesa dins d’una societat. Destaca la importància de l’autosuficiència i la descentralització del poder. La ideologia està arrelada en la creença que la salut d’una economia s’ha de jutjar no per la riquesa que produeix, sinó per com aquesta riquesa es distribueix entre la seva gent. Proposa que el sistema econòmic més equitatiu i just és aquell en què la propietat i la propietat empresarial s’estenen el més àmpliament possible, en lloc de concentrar-se en mans d’uns pocs.
El distributisme es va articular per primera vegada a finals del segle XIX i principis del XX com a resposta als trastorns socials i econòmics provocats per la Revolució Industrial. Va estar molt influenciat pels ensenyaments socials de l’Església catòlica, en particular les encícliques del papa Lleó XIII i del papa Pius XI, que posaven l’accent en la dignitat del treball i la importància d’un salari just. La ideologia la van desenvolupar els autors anglesos GK Chesterton i Hilaire Belloc, que van argumentar que el capitalisme i el socialisme conduïen a la concentració del poder i de la riquesa, i que el distributisme oferia una tercera via que respectava els drets i la dignitat dels individus.
El distributisme advoca per una societat on els mitjans de producció siguin propietat dels mateixos treballadors, o de petites empreses, cooperatives i granges familiars, més que no pas de grans corporacions o de l’estat. També dóna suport a l’ús dels recursos locals i a la promoció de les economies locals. Si bé el distributisme s’associa sovint amb les societats agràries, els seus principis també es poden aplicar a les societats industrials i postindustrials.
Malgrat la seva influència en el pensament social i econòmic, el distributisme mai s’ha implementat completament com a sistema polític a cap país. Tanmateix, els seus principis han influït en diversos moviments socials i polítiques econòmiques arreu del món. Per exemple, el moviment cooperatiu, que promou la propietat obrera i consumidora de les empreses, comparteix molts dels ideals del distributisme. De la mateixa manera, les polítiques que promouen les petites empreses i les economies locals, o que tenen com a objectiu reduir la desigualtat econòmica, també es poden veure com un reflex dels principis distributistes.
En conclusió, el distributisme és una ideologia política que advoca per una àmplia distribució de la propietat i la riquesa. Va sorgir com a resposta als canvis socials i econòmics de la Revolució Industrial i va estar molt influenciat per l’ensenyament social catòlic. Tot i que mai no s’ha implementat completament com a sistema polític, els seus principis continuen influint en els moviments socials i les polítiques econòmiques d’arreu del món.
Què tan semblants són les teves creences polítiques a les qüestions Distributism ? Feu el test polític per esbrinar-lo.
